Assistim a la jornada “Cap a la reducció de l’internament penitenciari: un model pel segle XXI” al Palau de la Generalitat

13 de juliol de 2023

La FUMH, gràcies al projecte de “Mindfulness i meditació” que realitza en els Centres Penitenciaris catalans, ha estat convidada per l’Hble. Sra. Gemma Ubasart i González, consellera de Justícia, Drets i Memòria, a la jornada “Cap a la reducció de l’internament penitenciari: un model pel segle XXI” que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat el dijous 6 de juliol.

L’acte ha comptat amb la participació de la Sra. Clara Serra, investigadora de la Universitat de Barcelona i el Dr. José Ángel Brandariz, catedràtic de Dret i Criminologia de la Universitat d’A Corunya, l’Il·lma. Sra. Mónica Aguilar, magistrada i especialista en Dret Penal i penitenciari, el Sr. Albert Sales, doctor en criminologia, sociòleg i politòleg i el Sr. Carles Soler, tècnic a la unitat d’investigació d’Execució Penal del CEJFE.

Voldríem compartir en aquest espai algunes de les reflexions que han exposat magistralment entre tots els ponents.

Per començar han constatat que la societat exclou i assenyala als victimaris expulsant-los i repudiant-los de la societat, la qual cosa té una correlació directa amb el fet que es demani constantment endurir les penes i amb el fet que es tracti la criminalitat com a un problema de certs individus i no com a un problema social i estructural.

Malgrat que està demostrat empíricament que les penes llargues no ajuden a la inserció i a la rehabilitació dels interns, l’opinió pública, incentivada pels mitjans de comunicació i per polítiques populistes, segueixen reclamant un augment del punitivisme.

En la percepció d’inseguretat se solen barrejar diferents tipus de conductes com la violència sexual, els homicidis o el terrorisme amb delinqüència del dia a dia, com furts, robatoris i amb temes d’immigració, racisme, homofòbia i masclisme, acabant amb un augment de la sensació d’inseguretat tot i que en la realitat hi ha menys criminalitat.

També han posat l’accent en què tot i que ha disminuït la criminalitat hi ha un augment de l’ús de la presó i de la duresa general del sistema que acaba afectant especialment a les classes amb menys recursos i a la immigració. Actualment, la presó és un mètode de càstig però no de reinserció social i en el cas dels interns que pertanyen a les classes més desafavorides el percentatge de reincidència és molt elevat perquè l’única cosa que els aporten els centres penitenciaris és afegir un estigma més a la seva situació precària de base.

En molts casos fins i tot els governs d’esquerres utilitzen la por com a instrument polític per fer ús d’un sistema punitiu per justificar el càstig i el control i fomentar una alarma social permanent.

Per contra, com a bona notícia, la Unió Europea ha encetat una investigació per com transformar la policia de manera que acabi menys gent a la presó.

La societat ha de ser capaç de gestionar molts dels seus conflictes. Cal educar en valors, com estan fent Irlanda i Escòcia, i donar eines perquè les persones siguin capaces de resoldre molts dels conflictes sense necessitat de la intervenció policial i de que acabin essent penalitzats.

Les polítiques han de donar possibilitats reals de reinserció no només als victimaris sinó també a les víctimes i tenir en compte la seva opinió a l’hora d’infligir les penes, perquè molts dels càstigs acaben essent desproporcionats i no suposen un benefici per a ningú. Cal treballar en la prevenció de les conductes delictives i no castigar sense treballar-ne les causes ni sense tenir en compte la reparació que poden suposar o no per a les víctimes.

Per últim, també és necessari creure en la possibilitat de canvi dels interns als Centres Penitenciaris. Si es dona per perdut a aquest col·lectiu i ningú espera ni confia en què puguin millorar és impossible que ho facin. S’hi ha de creure i posar les eines i els recursos per propiciar la transformació.

Des de la FUMH donem les gràcies a la Consellera no tan sols per la invitació sinó també per aquesta iniciativa tan valenta com interessant. Esperem que suposi l’inici d’un canvi real en el sistema penitenciari actual que tenim l’oportunitat d’observar des de dins amb el projecte que portem a terme d’implementació de mindulness i que ens deixa veure de prop moltes de les seves mancances i injustícies.